dilluns, 24 de juliol del 2017

Des del jardí d‘Epicur fem una crida a la solidaritat de totes les persones i col·lectius per frenar el nou intent de desallotjament previst el proper 31 de juliol a les 9:30 del matí.
El jardí d‘Epicur és una esquerda on la naturalesa s’obre pas al centre d’una ciutat devorada per l’especulació i l’urbanisme sense control. Un espai on a més de recuperar el contacte amb la terra, es comparteixen centenars d’experiències, doncs la diversitat de plantes i fauna es combina amb un mosaic de persones de diferents edats i sensibilitats.I així hi trobam flors i insectes, tomàquets i gossos, adults i nens, sargantanes i ancians, adolescents i ocells que comparteixen el seu temps, que s’ensenyen i aprenen, perquè és un lloc obert en un món de compartiments estancs. On tot és gratis, perquè cadascun aporta el que vol a aportar, o a on senzillament parar-nos i conversar en un escenari dissenyat per al trànsit i el tràfic. En definitiva, un oasi que no és quantificable en diners, fruit d’una voluntat popular infrangible que mai cedirà davant cap banc ni empresa.
Per això demanem a totes les persones i col·lectius que acudeixin dijous que ve a les 20hs al Jardí, per salvar entre totes i tots el que és de tots i totes.
Fa any i mig vam demostrar que la solidaritat entre la gent va poder més que els seus dígits bancaris. Fa poc ens hem assabentat que el BMN-SaNostra, propietari legal però no legítim del solar on conreem somnis compartits des de fa més de cinc anys, ha venut l’espai a una empresa, que sospitem que sigui una simple tapadora per consumar l’espoli. Per això els fem responsables, perquè han estat rescatats amb els diners de la societat Volem que ens deixin en pau i respectin l’obra social de la gent. Perquè resistirem una i mil vegades. Perquè ja ens han robat massa, i ja els hem pagat amb escreix, volem denunciar que aquesta banca nacionalitzada, mai no servirà a l’interès comú sinó al benefici privat. 
Així és que cridem a totes les persones que alguna vegada van gaudir de l’espai, als col·legis i projectes, als col·lectius i persones que van somriure en voltar una cantonada, els que van plantar alguna cosa o van assistir a alguna xerrada, taller o concert, o simplement van voler conèixer-nos i no van trobar el temps. Perquè defensar els espais comuns és l’antídot davant la incomunicació que pretenen els poderosos. Perquè si les aus volen amb la resistència de l’aire, nosaltres també volarem

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/oPNfferUUlE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>


Vídeo presentació:
https://www.youtube.com/watch?v=oPNfferUUlE


Oliver Mateu, responsable del desalojo del Jardí d‘Epicur. (Castellà)

En la antigua grecia, si un ciudadano atentaba contra el bien común se le condenaba al ostracismo (un exilio que duraba diez años). Y si una persona priorizaba su interés privado, eludiendo la preocupación por el interés común, se le denominaba „idiota“. Pues los griegos, a pesar de sus muchos defectos (que incluían el mantenimiento de una sociedad esclavista, clasista y misógina) hicieron una gran aportación en cuanto a política se refiere. Ya que entendieron que lo que une a un pueblo es la defensa del interés común, y ésta es la base de su democracia.

Hoy las cosas parece que han cambiado, parece que gozamos de cierta igualdad formal; y hoy nadie defendería el esclavismo o la misogínia de una manera abierta. Sin embargo, entendemos que la propiedad privada puede estar por encima de las personas, de lo colectivo e incluso del sentido común. Es decir, que vivimos en una sociedad de idiotas. Afortunadamente surgen conflictos que permiten cuestionarnos estos dogmas asumidos.

Esta lucha no anima a acabar con el derecho a uso, porque no somos ocupas que entraron en la casa de una ancianita cuando iba a comprar el pan y cambiaron la cerradura, como nos presentan algunos medios. Esta lucha cuestiona que el sistema de propiedad actual sirva realmente a la sociedad, ya que impide el derecho a uso de la mayoría. Y por eso hay casas sin gente y gente sin casas, y por eso la mayoría del alquiler turístico está concentrado en pocas manos, y por eso la mayoría estamos volviendo a ser esclavos, aunque sea por nómina y contrato. Pero para organizar una respuesta a todas estas injusticias, necesitamos lugares comunes donde encontrarnos...

El colectivo „toma la ciudad“ ocupó hace cinco años y medio un solar privado, que estaba abandonado lleno de basura y escombros, y lo convirtió en un bien común. Y lo hicimos porque queríamos generar un movimiento social que frenara la lógica de beneficios privados, pérdidas públicas, habitando todos aquellos lugares en desuso para darles vida comunitaria.

Años después el BMN embargó el solar al anterior propietario titular, y pretendió echarnos para venderlo a una promotora. Sin embargo, la solidaridad y presión popular frenó esta tentativa, suponiendo una victoria memorable para la lucha de los movimientos sociales en Ciutat.

Ahora una empresa que factura una inmensa fortuna (la inmobiliaria Oliver Mateu), y que se ha hecho famosa últimamente por haberse hecho cargo del desalojo de Ca Ses Mopis en la Plaza Fleming (cuando ni siquiera era su negocio), intenta acabar con el último espacio social ocupado que queda en Ciutat (pues ha sido la única empresa que se ha atrevido a comprar la propiedad al BMN).

Para todos aquellos que no son „idiotas“, esto supondría la culminación de la ciudad como mercancía, de los barrios como escaparates, de la ciudad para los turistas y las empresas y no para quien la habita. Por ello, colaborar en esta lucha es imprescindible para cualquiera que participe en los movimientos sociales o que tenga una sensibilidad afín a estos

Queremos que la defensa del jardí, se convierta en una victoria de la lucha contra la especulación y el urbanismo sin control, además de una clara defensa de los espacios comunes.
Por favor, súmate a la lucha contra la especulación. Cualquier ayuda es imprescindible.



Oliver Mateu, responsable del desallotjament del Jardí d‘Epicur.
A l'Antiga Grècia, si un ciutadà atemptava contra el bé comú se'l condemnava a l'ostracisme (un exili que durava deu anys). I si una persona prioritzava el seu interès privat, eludint la preocupació per l'interès comú, se'l denominava "idiota". Doncs els grecs, malgrat els seus molts defectes (que incloïen el manteniment d'una societat esclavista, classista i misógina) van fer una gran aportació quant a política es refereix, ja que van entendre que el que uneix a un poble és la defensa de l'interès comú, i aquesta és la base de la seva democràcia.

Avui sembla que les coses han canviat, sembla que gaudim de certa igualtat formal; i avui ningú defensaria l‘esclavisme o la misogínia d'una manera oberta. No obstant això, entenem que la propietat privada pot estar per sobre de les persones, del col·lectiu i fins i tot del sentit comú. És a dir, que vivim a una societat d'idiotes. Afortunadament sorgeixen conflictes que permeten qüestionar-nos aquests dogmes assumits.

Aquesta lluita no anima a acabar amb el dret d'ús, perquè no som aquelles ocupes "que van entrar a la casa d'una ancianeta quan anava a comprar el pa i van canviar el pany‘", com presenten les ocupes alguns mitjans. Aquesta lluita qüestiona que el sistema de propietat actual serveixi realment a la societat, ja que impedeix el dret d'ús de la majoria. I per això hi ha cases sense gent i gent sense cases, i per això la major part del lloguer turístic està concentrat en poques mans, i per això la majoria estem tornant a ser esclaus, encara que sigui per nòmina i contracte. Però per organitzar una resposta a totes aquestes injustícies, necessitam llocs comuns on trobar-nos...

El col·lectiu que vàrem anomenar "Toma la ciudad", va ocupar fa cinc anys i mitjà un solar privat, que estava abandonat ple d'escombraries i enderrocs, i ho va convertir en un bé comú. I ho vàrem fer perquè volíem generar un moviment social que frenés la lògica de beneficis privats, pèrdues públiques, habitant tots aquells llocs en desús per donar-los vida comunitària.

Anys després el BMN va embargar el solar a l'anterior propietari titular, i va pretendre tirar-nos per vendre-ho a una promotora. No obstant això, la solidaritat i pressió popular va frenar aquesta temptativa, suposant una victòria memorable per a la lluita dels moviments socials a Ciutat.
Ara una empresa que factura una immensa fortuna (la immobiliària Oliver Mateu), i que s'ha fet famosa darrerament per haver-se fet càrrec del desallotjament de Ca Ses Mopis a la Plaça Fleming (quan ni tan sols era el seu negoci), intenta acabar amb l'últim espai social ocupat que queda a Ciutat (doncs ha estat l'única empresa que s'ha atrevit a comprar la propietat al BMN).

Per tots aquells que no són "idiotes", això suposaria la culminació de la ciutat com a mercaderia, dels barris com a aparadors, de la ciutat per als turistes i les empreses i no per qui l'habita. Per això, col·laborar en aquesta lluita és imprescindible per a qualsevol que participi als moviments socials o que tingui una sensibilitat afí a aquests.

Volem que la defensa del Jardí, es converteixi en una victòria de la lluita contra l'especulació i l'urbanisme sense control, a més d'una clara defensa dels espais comuns. Col·labora i farem que la voluntat de la gent sigui més forta que els doblers!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada