Als marges i fins i tot a l'interior de les pasteres del jardí hi creixen
moltes plantes espontànies. No és necessari arrabassar-les totes, protegeixen la terra allà on no hi ha hortalisses, mantenen la homitat i, si no créixen en eccés, no perjudiquen les plantes cultivades.
Son indicadors de l'estat i la salut de sòl i son una font de biomassa per al nostre compost o com adob verd. Equilibren els nutrients del sòl i les seves arrels llauren la terra i li aporten matèria orgànica quan moren. Son refugi de fauna depredadora de plagues i sovint formen associacions beneficioses amb les hortalisses.
A part de tot això moltes tenen propietats medicinals i alimentàries que els nostres avantpassats coneixien prou bé i que ara poca gent coneix. Les següents herbes tenen algun d'aquests usos o ambdós, jo no tenc prou experiència per descriure'ls, vos anim a fer la vostra recerca.
Plantatge lanceolat
Fumaria o Fumisterra
Ortiga
Blet blanc
Oxalis o Vinagrella (tòxica en grans quantitats)
Card de Maria
Malva
Bleda
Parietària (pot ser font d'alèrgies)
I son boniques! donen color i varietat a l'hort. Tenen més vitalitat que les seves cosines conreades. Aporten biodiversitat que és un valor en si mateix, sobretot enmig de la ciutat.
Moltes vegades menyspream les coses per desconeixement, entre les humils "males herbes" hi ha tot un mon de riquesa per a qui la vulgui trobar.
Visca la vegetació lliure i luxuriosa!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada