Avui dotze d'octubre, arriben els pirates. És hora de
desertar d'un món que fa aigües, un planeta on els qui no s'ofeguen
sobreviuen i suren deixant-se endur pel corrent miserable. La terra ha
estat dividida, contaminada, trassejada, y nosatres igualment escidides
amb moments per a produir o evadir-nos, llocs per a patir o consumir, on
ens venem per temps i pagam pel temps. Però hi ha encara illes on
trobar-nos i preparar-nos per a prendre el rumb per assalt. Que tremolin
els especuladors que s'aferren a la catàstrofe. Unim-nos les pirates de
totes les voreres, de totes les races, i que un plural i únic crit
recorri la garriga fins la platja. No som carn humana, pre-cuinada i
envasada, amb un codi de barres. Som les
esclaves de totes les èpoques, la multitud colonitzada que espera
atenta navegar els vents de la revolta. Estam aquí perquè hi ha encara
esquerdes en aquests cementiris de ciment, on ens separen nínxols morts.
El nostre vaixell, el nostre camí a la mar on no existeixen ni
fronteres ni semàfors. Les nostres ganes d'assumir la vida per complet,
amb un somriure, amb responsabilitat, amb imaginació, amb força, amb
ràbia i amb amor, arruixarà es barram dels acaparadors que només hi
entenen de dígits i guanys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada