dimecres, 14 d’octubre del 2015




 

Avui dotze d'octubre, arriben els pirates. És hora de desertar d'un món que fa aigües, un planeta on els qui no s'ofeguen sobreviuen i suren deixant-se endur pel corrent miserable. La terra ha estat dividida, contaminada, trassejada, y nosatres igualment escidides amb moments per a produir o evadir-nos, llocs per a patir o consumir, on ens venem per temps i pagam pel temps. Però hi ha encara illes on trobar-nos i preparar-nos per a prendre el rumb per assalt. Que tremolin els especuladors que s'aferren a la catàstrofe. Unim-nos les pirates de totes les voreres, de totes les races, i que un plural i únic crit recorri la garriga fins la platja. No som carn humana, pre-cuinada i envasada, amb un codi de barres. Som les esclaves de totes les èpoques, la multitud colonitzada que espera atenta navegar els vents de la revolta. Estam aquí perquè hi ha encara esquerdes en aquests cementiris de ciment, on ens separen nínxols morts. El nostre vaixell, el nostre camí a la mar on no existeixen ni fronteres ni semàfors. Les nostres ganes d'assumir la vida per complet, amb un somriure, amb responsabilitat, amb imaginació, amb força, amb ràbia i amb amor, arruixarà es barram dels acaparadors que només hi entenen de dígits i guanys.
Sa Nostra, alerta que arriben les pirates.
Avisam.
El jardí d'Epicur no es toca







Hoy doce de octubre, llegan los piratas. Es hora de desertar de un mundo que naufraga, un planeta donde los que no se ahogan sobreviven a flote dejándose llevar por la corriente miserable. La tierra ha sido dividida, contaminada, cuarteada, y nosotras igualmente escindidas con momentos para producir o evadirnos, lugares para sufrir o consumir, donde nos vendemos por tiempo y pagamos por el tiempo. Pero aún existen islas donde encontrarnos y prepararnos para tomar el rumbo por asalto. Que tiemblen los especuladores que se aferran a la catástrofe. Unámonos los piratas de todas las orillas, de todas las razas, y que un plural y único grito recorra el monte hasta la playa. No somos carne humana, precocinada y envasada, con código de barras. Somos las esclavas de todas las épocas, la multitud colonizada que espera atenta navegar los vientos de la revuelta. Estamos aquí porque aún existen grietas en estos cementerios de cemento, donde nos separan en nichos muertos. Nuestro barco, nuestro camino en el mar donde no existen fronteras ni semáforos. Nuestras ganas de asumir la vida por entero, con una sonrisa, con responsabilidad, con imaginación, con fuerza, con rabia y con amor; alejará las fauces de los acaparadores que sólo entienden de dígitos y beneficios.

Sa nostra, Alerta que llegan los piratas.
Lo advertimos.
El jardí d'Epicur no es toca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada